Vés al contingut

Paràbola de la xarxa de pescar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Jan Luyken, gravat d'aquesta paràbola, Bíblia Bowyer

La paràbola de la xarxa de pescar és una metàfora sobre la fi dels temps i la tria de les ànimes.[1][2]

Text

[modifica]

Evangeli segons Marc, capítol 13, versicles 47 a 50:[3]

47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Pescadors i les seves xarxes a Bangladesh
Pescadors burkinesos a l'embassament de Ouagadougou

Interpretació

[modifica]

Segons l'homilia 11, paràgraf 4, de Gregori el Gran, l'església és comparada a la xarxa amb què pesca qualsevol home; la riba és la fi dels temps; els pescadors, els àngels de l'església trien els bons peixos, és a dir les bones ànimes de les dolentes. Sant Gregori el Gran a la seva homilia deixa l'esperança precisant que és encara temps de reflexionar fins i tot una vegada atrapat a la xarxa.

Referències

[modifica]
  1. «Welcome pbministries.org - BlueHost.com». Arxivat de l'original el 2018-08-09. [Consulta: 24 desembre 2019].
  2. France, R. T.. The Gospel According to Matthew: An Introduction and Commentary (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 1985. ISBN 978-0-8028-0063-3. 
  3. «Mt 13,47-50 - BIBLIJA.net - La Bíblia a Internet». [Consulta: 24 desembre 2019].